Enric Llonch Casasampera
(Vic, 17 d’Agost de 1972)
Alpinista i corredor d’ultrafons, però per davant de tot em considero un amant i defensor de la muntanya.
Des de fa més de 40 anys la meva família freqüenta la Vall Ferrera, on ja m’hi portaven de ben petit; d’aquí el meu primer contacte amb la muntanya. Des de llavors visito molt sovint aquesta vall, a la qual hi tinc una estimació molt especial. De fet hi ha dues muntanyes que m’han marcat la vida: la Pica d’Estats al Pallars Sobirà i el Puigmal al Ripollès: les dues muntanyes que m’han vist créixer i que m’ho han donat tot: des d’anar-me formant com a alpinista i corredor, fins a ensenyar-me com a persona els valors més importants de la vida. D’aquí ve el meu repte personal dedicat a aquestes dues muntanyes i pensat l’any 1996 que consisteix a pujar 100 vegades la Pica d’Estats i 500 vegades el Puigmal.
Tot i així, la meva primera ascensió durant la infantesa és el Matagalls amb el meu pare però és el meu germà Joan qui més tard m’inicia verdaderament en el món de la muntanya, concretament a la Vall de Núria, on vaig assolint tots els cims. Amb el temps vaig sumant pics al Pirineu de Lleida i també a l’Aragonès, destacant la Maladeta, l’Aneto, el Mont Perdut, el Posets, el Vignemale, entre molts d’altres… Més endavant faig el meu primer quatre mil, el Dome d’Ecrins, a la zona del Pelvoux, a França. Un any després assoleixo el Mt. Blanc, també a França i seguidament la Punta Gnifetti al massís del Mt. Rosa, a Itàlia. Al mateix temps vaig sumant cims als Pirineus.
Amb 24 anys decideixo fer un pas important a l’Argentina, fent cim a l’Aconcagua, el meu primer sis mil. A partir d’aquí, entre els anys 1998 i el 2010, arriben altres expedicions als Andes peruans, bolivians i equatorians assolint diferents cinc mils i sis mils. Expedicions a Tanzània, Alaska, Rússia, Kirguizistan, Marroc, Costa Rica i Nova Zelanda m’han servit per enfortir-me i agafar experiència al món de l’alpinisme abans de fer el meu salt definitiu a l’Himàlaia, on l’any 2011 assoleixo el meu primer vuit mil sense l’ajuda d’oxigen artificial, el Manaslu (8.163 m) Nepal, acompanyat de la Carme Comas i l’Oscar Cadiach. L’any 2013 faig cim a la quarta muntanya més alta del món, el Lhotse (8.516 m) Nepal, aquest cop amb l’amic Ferran Latorre i també sense l’ajuda d’oxigen artificial. Seguidament al 2014, altre cop amb en Ferran, intento el Makalu (8.460 m) Nepal i aquest cop arribo a 7.700 m.
L’any 2015 després de quinze anys, decideixo tornar al Perú per fer realitat el memorial Claudio Lliuya i que es tracta en assolir tres cims superiors als 6.000 m sent un d’ells el perillós Huascarán, cim més alt del Perú.
El 20 de febrer del 2016 sempre serà recordat com el dia que assoleixo l’ascensió 500 al Puigmal. Un repte que he trigat dinou anys i cinc dies a aconseguir.
Alpínisticament el 2016 torno a viatjar per quarta vegada al Perú, aquesta vegada per escalar «la muntanya més maca del món», l’Alpamayo i també per intentar assolir l’Artesonraju, la muntanya del «Paramount Company Pictures»
Com a ultrafondista des de fa molts anys, destacaria l’any 2005 en el que participo a la Copa Catalana de marxes de resistència, que tot i no ser competitives, faig molt bons resultats. De les catorze marxes que té la copa aquell any, assoleixo 10 primeres posicions, dues segones posicions i dues terceres posicions, destacant el rècord de la prova d’aquell moment a els Camins pels Matxos i a la Nuria-Queralt.
A l’any 2006, a part de rebaixar el meu propi rècord altre cop a la Nuria-Queralt, sóc el primer català i espanyol a fer menys de 24h a l’Ultra Trail del Mt. Blanc, en quedar en desena posició i fer la millor marca estatal del moment.
FITES ALPINÍSTIQUES MÉS IMPORTANTS:
| Dome d´Ecrins | 4.015 m / França / 1993 / Cim | |||
| Mt. Blanc | 4.810 m / França / 1994 / Cim | |||
| Punta Gnifetti | 4.554 m / Itàlia / 1994 / Cim | |||
| Cerro Bonete | 5.100 m / Argentina / 1996 / Cim | |||
| Aconcagua | 6.962 m / Argentina / 1997 / Cim | |||
| Nevado Urus | 5.420 m / Perú / 1998 / Cim | |||
| Nevado Ishinca | 5.530 m / Perú / 1998 / Cim | |||
| Nevado Tocllaraju | 6.032 m / Perú / 1998 / (fins a 5.990 m) | |||
| Kilimanjaro | 5.895 m / Tanzània / 1999 / Cim | |||
| McKinley | 6.194 m / Alaska / 1999 (fins a 5.240 m) | |||
| Nevado Pisco | 5.760 m / Perú / 2000 / Cim | |||
| Nevado Tocllaraju | 6.032 m / Perú / 2000 / Cim | |||
| Huayna Potosí | 6.088 m / Bolívia / 2002 / Cim | |||
| Nevado Illimani | 6.462 m / Bolívia / 2002 / Cim | |||
| Illinizas Nord | 5.126 m / Equador / 2003 / Cim | |||
| Cotopaxi | 5.897 m / Equador / 2003 / Cim | |||
| Elbrús Oest | 5.642 m / Rússia / 2004 / Cim | |||
| Elbrús Est | 5.621 m / Rússia / 2004 / Cim | |||
| Aktau Peak | 6.180 m / Kirguizistan / 2005 / (fins a 5.100 m) | |||
| Mt. Blanc | 4.810 m / França / 2009 / Cim | |||
| Mt. Cook-Aoraki | 3.754 m / Nova Zelanda / 2009 / Cim | |||
| Mt. Blanc | 4.810 m / França / 2010 / Cim | |||
| Toubkal (2) | 4.167 m / Marroc / 2011/ Cim | |||
| Manaslu | 8.163 m / Nepal / 2011 / Cim | |||
| Toubkal (2) | 4.167 m / Marroc / 2012 / Cim | |||
| Toubkal | 4.167 m / Marroc / 2013 / Cim | |||
| Lhotse | 8.516 m / Nepal / 2013 / Cim | |||
| Makalu | 8.463 m / Nepal / 2014 / (fins a 7.700 m) | |||
| Nevado Vallunaraju | 5.686 m / Perú / 2015 / Cim | |||
| Nevado Chopicalqui | 6.354 m / Perú / 2015 / Cim | |||
| Nevado Huascarán | 6.768 m / Perú / 2015 / Cim | |||
| Nevado Copa | 6.188 m / Perú / 2015 / Cim | |||
| Nevado Urus | 5.420 m / Perú / 2016 / Cim | |||
| Nevado Alpamayo | 5.947 m / Perú / 2016 / Cim | |||
| Nevado Artesonraju | 6.025 m / Perú / 2016 / (fins a 5.700 m) | |||
| Nevado Copa | 6.188 m / Perú / 2015 / Cim | |||
| Toubkal | 4.167 m / Marroc / 2018 / Cim | |||
| Toubkal Oest | 4.030 m / Marroc / 2018 / Cim | |||
| Ras Ouanoukrim | 4.083 m / Marroc / 2018 / Cim | |||
| Timzguida | 4.088 m / Marroc / 2018 / Cim | |||
Estadístiques d’èxit ( cims superiors als 4.000m ) :
87’18 % Cim
12’82 % Renunciar a cim
