Campanades d’alçada

Mentre tothom es prepara per sopar amb la família o amb els amics i acomiadar-se de l’any jo m’estic dirigint cap al Balandrau que és on passaré el fi d’any d’enguany. Són dos quarts de nou del vespre del 31 de desembre passat. I és que en els meus últims onze anys la meva manera d’acomiadar-me de l’any ha estat fent-ho des de dalt d’un cim, en preferència el Puigmal tot i que d’aquests onze, tres m’he hagut de conformar en fer-ho des de Matagalls per culpa del torb que feia al Pirineu. Tot i així els últims anys he estat mirant la possibilitat de celebrar-ho des del cim de la Pica d’Estats (cosa que encara tinc pendent i no pararé fins a aconseguir-ho) però que per algun motiu o altre mai ho he pogut aconseguir; uns anys per risc d’allaus, d’altres per vent i alguns per tempesta de neu. El cop que em vaig quedar més a prop va ser just ara fa dos anys quan el mateix matí del dia 31 de desembre em trobava acompanyat al cim de la Pica d’Estats. Vàrem baixar de cim fins a l’estany d’Estats, per passar-hi unes hores esperant el vespre per tornar a pujar a cim i tocar campanades però el mateix migdia va entrar un ràpid canvi de temps pel nord cosa que em va fer desistir en l’intent i més anant acompanyat. No va quedar més remei que haver de baixar cap a la Farga que és on teníem el cotxe. De totes maneres encara vaig tindre temps de tornar a Vic, deixar l’amiga que m’havia acompanyat i seguidament tornar altre cop cap al Pirineu per poder tocar campanades dalt el Puigmal. Coses de les meves i que a vegades costen d’entendre.

Com he dit abans, aquest cap d’any l’he passat al cim del Balandrau, en una nit esplèndida i altre cop màgica però sobretot envoltat d’unes muntanyes que estimo amb passió! De totes maneres no parlaré d’aquest fi d’any sinó del passat, l’últim cap d’any que he passat al Puigmal, concretament el del canvi d’any del 2014 al 2015:

Les prediccions de “meteoexploration”, per mi les millors, són que aquest fi d’any, al Puigmal, la nit serà serena i no massa freda, tot i que encara farà una mica de vent a les cotes més altes per la qual cosa em fa pensar que tinc un 75% de possibilitats de menjar-me el cotilló a dalt. Pels voltants de Ripoll pràcticament vaig sòl per la carretera, tothom ja deu estar entaulat en companyia, mentre que jo aprofito per menjar-me un entrepà que m’he comprat abans de sortir de Vic. Al passar pel mig de Ribes em dóna la sensació que ho faig per un poble inhòspit i completament desèrtic, no hi ha ningú pels carrers, fa angoixa i tot. En començar la pista de Fontalba observo com els arbres es mouen bastant; això ja sé que és símptoma que a dalt el vent serà més intens. I així és que, quan arribo a Fontalba el vent és bastant fort; no per impedir-me pujar però si sé que serà una ascensió incòmode.Em començo a equipar a poc a poc davant la presència de dos cotxes que hi ha prop del meu. No em treuen l’ull de sobre i veig com van fent comentaris entre ells que més m’estimo no saber el què deuen estar dient de mi.

Després de posar-me el mono de ploma i d’haver preparat la resta de l’equip (pot semblar exagerat però anant sol, de nit i un 31 de desembre a quasi 3.000 metres no me la jugaré davant de qualsevol imprevist que em pugui passar en una muntanya que conec molt i molt bé) començo a caminar. Són un quart d’onze, la nit és esplèndida, completament estrellada i molt nítida, només molesta el vent que m’alenteix el pas.En arribar al cim de l´Adou el vent s’intensifica més i això fa que em costi avançar, però sé que al ser de direcció nord a la que estigui una mica més amunt i el mateix macís del Puigmal em quedi davant meu el vent pràcticament desapareixerà. I així és que es compleix! A l’última pujada són necessaris els grampons però també decideixo agafar el piolet perquè la poca neu que hi ha està completament glaçada.Acabada la pendent i en entrar a la zona planera de dalt, el vent torna a fer acte de presència, ara molt més fort. Són els últims cinquanta metres que em costen d’avançar; les fortes ràfegues em tiren a terra en més d’una ocasió i això fa que estigui obligat a fer l’últim tram a quatre grapes.

Finalment arribo a la creu però no em puc ni aixecar per culpa del vent. Falten deu minuts per les dotze del 31 de desembre de 2014, estic a -7 °C i amb un vent d’uns 80 km/h i amb algun cop superior. Tinc el temps just per fer algunes fotos, filmar algun vídeo i donar la benvinguda al nou any. Des del cim, uns moments per recordar-me un cop més dels meus pares, família, amics, gent del CET i també d’en Rafel, un amic que s’està recuperant d’un greu accident i que des d’aquí dalt li demano una ràpida millora.

Puigmal 31-12-2014  23´55 pm, pujada 486

Començo lentament el descens i a mesura que perdo alçada el vent va afluixant. En arribar a Fontalba faig un bivac sota les estrelles, tot pensant que he estat un cop més, l’última persona de l’any en pujar aquesta muntanya. De bon mati m’aixeco i com ja tenia pensat, torno a pujar al cim ara per celebrar que seré la primera persona a fer-ho del nou any que acabem de començar.I així és que amb vent altre cop arribo al cim; estic completament sol observant el gran paisatge, són uns moments especials per demanar el 2015 salut i èxits per tothom!!!

La primera ascensió del 2015, la 487

Gaudint tot sol d’un dia fantàstic 01-01-2015

Al costat de l’emblemàtica creu

Molts pensaran a veure què hi faig una nit de cap d’any tot sol aquí dalt; alguns anys he estat en companyia, tot i que la majoria no, d’altres he dormit al cim i també recordo just ara fa dos anys que el mateix dia 31 de desembre al matí estava al cim de la Pica d’Estats i la mateixa nit tocant campanades aquí, dalt al Puigmal. Cadascú té les seves maneres d’entendre i viure la muntanya i la meva és aquesta. Aquestes dues últimes pujades que he fet al Puigmal no han estat res més que la 486 i la 487 de la meva vida en aquesta muntanya. Són molts anys venint aquí, moltes històries viscudes i molts sentiments; i és per això que encara espero poder venir molts anys més aquí, al meu estimat Puigmal.

Bon Any!

Balandrau 31-12-2015 23’52 pm

Bivac al cim del Balandrau

Primera sortida de sol del 2016