Enric Llonch | Esperó d’Estats
Alpinista i corredor d'ultrafons.
1526
post-template-default,single,single-post,postid-1526,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,select-theme-ver-1.8,vertical_menu_enabled, vertical_menu_transparency vertical_menu_transparency_on,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

Esperó d’Estats

IMG-20151012-WA0007

La Pica d’Estats és un cim molt especial i ple de sentiments. És d’aquelles muntanyes que formen part de mi, que estimo amb bogeria i que realment m’han fet passar i viure grans moments que junt amb el Puigmal és on he passat i segurament passaré gran part dels millors moments de la meva vida.

He pujat la Pica en nombroses ocasions durant totes les èpoques de l’any però si per un lloc encara tenia pendent pujar era per la cara sudoest. Un lloc completament inòspit, desconegut per mi i amb la gran incògnita del que em trobaria ja que no coneixia ningú més que hagués pujat per aquí.

Necessitava un amic escalador ja que pel que es veia i conec aquesta muntanya segurament necessitaria fer cordada. Ningú més atrevit com per intentar-ho i posar-se allà al mig que en Ramon. Amic incondicional de nombroses sortides pel Pirineu i grans moments viscuts com el vivac a -19C un mes de febrer al cim del Baborte (2.958m) o un ascens al Puigmal amb un torb de 130 km/h el que va fer que tardessim més de 5h per anar de Fontalba fins al cim.

Així doncs la meva pujada 71 amb èxit un cop més a la Pica d’Estats ha estat per un lloc nou el i que després de parlar-ne amb en Ramon hem decidit posa-li el nom: Esperó d’Estats. Segur que no serà l’ultim cop que pujo per aquí ja que m´ha fascinat i a més és un lloc on es descarrega adrenalina a tope! Tot i així aviso que si algú va per aquesta via tingui un mínim coneixement de la muntanya i sigui completament responsable d’ell mateix d’on es fica ja que és un lloc on cal anar amb molt de compte degut a que la pedra esta molt descomposta

Aquí teniu informació i algunes fotos:

 

Via Esperó d’Estats

Activitat feta els dies 10 i 11 d’octubre del 2015 per Ramon Rius i Enric Llonch

-Aproximació:

Des de Àreu fins el refugi de Vallferrera en cotxe

Del refugi fins a l’estany d’Estats 2 hores (600m de desnivell)

De l’estany al peu de l’esperó entre 1h 30min i dues hores (260m de desnivell)

-Punt de sortida: estany d’Estats 2490m (havent fet vivac en aquest punt)

-Punt d’inici de l’esperó : 2750m

-Dificultat : 4+/ 5a  i algún pas de 6a expo

-Via: completament desequipada.

Material: joc de friends, tascons, cintes llargues, cordinos per triangular reunions i molta sang freda

-Descripció de la ruta: activitat alpina amb escalada tècnica i força complicada d’equipar; tant en els llargs com a les reunions es recomana molta finura al que vagi de primer. És una escalada per roca molt descomposta i amb grans llastres a punt de caure en qualsevol moment. Hi ha algunes escapatòries amb flanquejos molt delicats cap a les canals. Es recomana no rapel·lar la via.

-Durada de l’activitat: Del l’estany fins al cim unes 7 hores.

-Descens: per la ruta normal de la Pica d’Estats.

-Època recomenada: del 15 de setembre al 15 d’octubre

 

 

P1000911-w800-h800

Verdaguer-Pica d’Estats i Punta Gabarró

P1000918-w800-h800

Estany de Sotllo

 

P1000914-w800-h800

La Pica d’Estats sostre de Catalunya

 

P1000923-w800-h800

Vivac a l’estany d’Estats

 

P1000945-w800-h800

Posta de sol

 

IMG_4534-w800-h800

L’esperó d’Estats

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

IMG_4484-w800-h800

Inici de l’esperó

IMG_4485-w800-h800

La via es va complicant

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

IMG_4481-w800-h800

Les vistes són molt aèries

 

IMG_4528-w800-h800

A pocs metres del cim

 

 

 

 

 

 

 

 

 

IMG_4491-w800-h800

Amb en Ramon al cim de Catalunya

No Comments

Post a Comment